El Pla General Comptable d’Andorra (PGCA) constitueix el marc normatiu per a la comptabilitat de les empreses andorranes. Adaptat a l’entorn econòmic i legal
específic del país, el PGCA ofereix un conjunt de normes i principis dissenyats per garantir la transparència, la coherència i la comparabilitat dels estats financers. Al llarg d’aquest article explicarem la història del PGCA, els canvis que ha experimentat al llarg dels anys i els seus principis comptables rectors.

Canvis i Actualitzacions
Al llarg dels anys, el PGCA ha experimentat diverses actualitzacions per adaptar-se als canvis en les normatives internacionals de comptabilitat i per respondre millor a
les necessitats de l’entorn econòmic andorrà. Una de les actualitzacions més significatives va ocórrer en 2007, quan el pla va ser revisat per incorporar noves
normes que reflectissin millor les pràctiques comptables modernes i per alinear-se més estretament amb les Normes Internacionals de Informació Financera (NIIF). Aquesta revisió va incloure la incorporació de noves categories d’actius i passius, així com l’actualització de les metodologies per a la seva valoració i amortització.

Principis Comptables Rectors
El PGCA es regeix per una sèrie de principis comptables que asseguren que la informació financera sigui útil per a la presa de decisions. Alguns dels principis més
destacats inclouen:

  • Principi de meritament (“devengo): Aquest principi estableix que els ingressos i despeses han de ser reconeguts en el període en què es produeixen, independentment del moment de la seva cobrança o pagament.
  • Principi de prudència: Es dicta que s’ha de ser prudent (o cautelós) a l’hora de mesurar i presentar els elements dels estats financers, evitant la sobrevaloració d’actius o ingressos i la subvaloració de passius o despeses.
  • Principi de uniformitat: Aquest principi assegura que els mateixos criteris comptables s’apliquen de manera consistent en cada període, permetent la comparabilitat dels estats financers al llarg del temps.
  • Principi de prevalença de la realitat sobre l’aparença: El tractament comptable dels esdeveniments ha de reflectir la seva substància i realitat econòmica, i no només la seva forma legal.
  • Principi de importància relativa: Aquest principi permet que les infraccions menors a les normes comptables no necessitin ser rectificades quan no afecten significativament a la interpretació dels estats financers.