Estructura i Organització
PGCA: Adaptat a les especificitats del sistema andorrà com es d’esperar, el PGCA és una eina que guia les empreses en la representació fidedigna de la seva situació financera. L’estructura del PGCA està pensada per alinear-se amb les normes internacionals, facilitant així la comparabilitat i la comprensió transfronterera.

PGCE: En canvi, el PGCE està més influenciat per les directrius europees, especialment després de les últimes reformes per a la harmonització amb les Normes Internacionals de Informació Financera (NIIF). El PGCE detalla de manera més extensiva els criteris de valoració, reconeixement d’ingressos, així com les bases de presentació dels estats financers.

Es pot doncs concloure, com a primer punt rellevant, que el desenvolupament i l’exhaustivitat del PGCE és molt major que la del seu germà pirenaic, fet comprensible tenint en compte també la comparativa en la mida d’una i altre jurisdicció. Com és comprensible, un país amb moltes més empreses, també de major volum, i on es desenvolupen també més tipologies d’activitat, requereix doncs d’un major grau de desenvolupament.

Adaptació a Normatives Internacionals
PGCA: Tot i que busca la compatibilitat amb les normes internacionals, el PGCA manté una estructura que respon específicament als requeriments del marc legal i empresarial d’Andorra. Això significa que, mentre segueix molts estàndards globals, també permet certes flexibilitats per adaptar-se a les necessitats locals.

PGCE: Per contra, el sistema espanyol ha incorporat plenament les NIIF en la seva legislació comptable per a empreses que cotitzen en mercats regulats, exigint un major nivell de detall i rigor en la presentació d’informació financera, especialment en el context internacional.

Tractament d’elements comptables específics
PGCA: El tractament de certes partides pot variar significativament respecte al PGCE, especialment en àrees com les provisions, el reconeixement d’actius i passius, i la valoració d’inventaris. Aquests tractaments estan optimitzats per reflectir més acuradament l’entorn econòmic d’Andorra.

PGCE: Per altra banda, el PGCE és més restrictiu i detallat en el tractament de partides com depreciacions, amortitzacions i resolucions de contingències, complint amb un marc més estricte i pautat per la legislació europea. Es pot doncs concloure que disposa de menor marge interpretatiu i de menys flexibilitat.

Finalitat i Objectius
PGCA: El PGCA té com a objectiu proporcionar una base sòlida per a la presentació de comptes en un entorn més localitzat, potser amb menys èmfasi en la necessitat de complir amb estàndards globals, encara que sense obviar la seva importància.

PGCE: En contraposició, el PGCE serveix a una economia significativament més gran i més integrada en l’entorn europeu i global, necessitant així una alineació més estreta amb normes internacionals que facilitin el comerç i la inversió transfronterers. Un major grau d’homogeneïtzació amb l’entorn veï és una de les principals
obsessions europees, doncs facilita l’intercanvi i millora el desenvolupament comercial amb l’entorn.

Conclusió
Les diferències entre el PGCA i el PGCE posen de manifest com les pràctiques comptables poden variar depenent de les necessitats específiques del context econòmic, legal i de mercat de cada país. Mentre que Andorra i Espanya comparteixen moltes similituds culturals i geogràfiques, els seus sistemes comptables reflecteixen les seves úniques trajectòries econòmiques i els seus específics entorns legals. Per a les empreses que operen a través de fronteres, comprendre aquestes diferències és essencial per a la correcta preparació i presentació de la informació financera.